dimecres, 22 de setembre del 2010

Combatre la violència a cops..., però de cultura


Sovint només parlem de gènere, de la relació home-dona o de l'encaix i el desencaix d'ambdòs sexes un context revolucionat des de fa dos-cents anys, com a mínim des de la incorporació de la dona al món del treball remunerat, des de la seva teòrica emancipació domèstica.
Sovint només posem sobre la taula els equilibris i desequilibris el 8 de març, o bé davant d'episodis tan denostats com l'impacte d'una agressió o un funest desenllaç d'una relació o no relació, parlo de la viòlencia de gènere, parlo del degoter de dones mortes a mans de les seus botxins parelles, ex-parelles, parelles frustrades, parelles geloses, parelles que ja no eren par, que no eren un i un, sinó que eren Un sobre l'altre.
Cal combatre la violència a cops, però de cultura…
En Roger ens present avui el llibre Xuta de Cullera una excusa més en el cicle Dona't temps per parlar des de tots els àmbits d'allò que podem canviar per evitar i combatre la violència però no amb tàctiques cirugianistes, no amb bisturí sinó amb pluma, no amb excavadora sinó construïnt espais de debat, diàleg i reconeixement mutu de l'home i la dona el context del segle XXI, el que fins hi tot una dona i un home poden exercir la paternitat, o maternitat sense necessitat de l'un o l'altre.
En parlem, aquí, a Maçanet, perquè la Catalunya en xarxa vol dir fer aflorar mons locals i interrelacionar-los, sovint parlem de centre i perifèria. Tot és barça i la resta, bcn i la resta, Girona, i comarques, la resta també és, i avui te el plaer de parlar entre ella sense esperar més o menys referència del centre, dels centre.
Això ens porta a parlar del cicle i de la relació d’una societat tradicionalment masculina, centre, i d’una perifèria, periferitzada, la dona i la seva visibilització a la societat.
Xuta de cullera ens parla d’un esport mintoritari, i alhora d’una pràctica minoritària i sovint minoritzada, l’hòquei femeni.
Parla de joves, però d’adolescents, una minoria en el conjunt, la part de la part.
Parla de dona, però només de les joves.
Parla d’esport i del sacrifici dels esportistes, però en aquest cas parla de l’esforç gratuït que les nenes i joves noies realitzit abordant una pràctica  minoritària.
Xuta és una revolta d’hormones en el vestidor, és una revolta de gènere només pel sol fet d’existir i cercar un espai, en un món amb molta més projecció per al homes, el de l'esport i en un esport de tradició masculina.
Xuta no és un llibre és la vida quotidiana dels nostres i les nostres joves transcrita
Per transcriure cal tenir receptors i les antenes sempre aixecades, i en Roger és un receptor però no del tipus passiu sinó del que genera i fa que es generinn missatges… sense cercar el protagonisme…
En Roger és entrenador d’hòquei femení, en Roger és escriptor.
Joan Quer
presentació llibre Xuta de Cullera
març del 2009 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada