Presentació premis Literatura Puigmarí 2009

Bona nit a tothom

Després d'escoltar el recital de la Coral Joventut he oblidat quin era la comesa d’avui, la música, les arts escènniques en general i la literatura sovint tenen la virtut d’aconseguir que ens quedem absorts i ens traslladem a mons màgics o simplement imaginats per una persona que ha tingut la valentia de plasmar una idea abstracte en forma de notes, en forma de color, o bé en forma de text entre moltes altres.

Avui ens trobem aquí a una de les cases mares de la cultura, com ho són la biblioteca, l'escola de música, o bé l'escola de Maçanet, però avui és el Teatre La Societat el que en capitalitza totes les seves escències per retre un reconeixement a aquelles persones que coratjosa i desvergonyidament o més ben dit sense vergonyes, s’han decidit per aquesta darrera fòrmula, han decidit escriure i transmetre a la resta allò que ideen.

Ho fan amb la humilitat de l’anònim, amb la il·lusió que allò que han creat si més no faci reflexionar a algú més que ells o elles mateixes.

Els premis són justament injustus. els premis mesuren i jerarquitzen la vàlua dels candidats i candidates. El jurat s’ha esmerçat en la lectura i les reflexions que aquestes els proposava, el jurat sovint ha fet el cor fort per prendre una decisió i el jurat us puc assegurar que procurat ser acurat en la tasca i consensuar la seva proposta. Us en puc donar fer personal, degut a la meva humil aportació en tenir l'oportunitat de prendre notes en les deliberacions.

Aquells i aquelles que no heu estat premiats considereu que l’organització us agraeix enormement les vostres propostes i desitja seguir-les reben en edicions futures. Sense tots i totes els premis no serien res més que un somni o l’ilusió d’una entitat. Si no fos, si no existís, però, segur que algú se l’inventaria .

Us he de dir que he sentit i flairant la il·lusió amb la que les darreres setmanes ens hem anat apropant a la data d’avui, amb la emoció continguda. He constatat com els i les participants discretament un a un ha anat deixant les seves propostes a l’ajuntament, o com el correu postal ha anat arribant a la casa de la vila.

És per a mí un orgull tenir la possibilitat de descabdellar-vos la incògnita al llarg de la nit de cadascun dels premiats i les premiades.

Demano públicament a la organització que valorin la possibilitat de permetre’m presentar a properes edicions i no quedar sobtats, si humilment, en tingués alguna possibilitat d’èxit i me l’autoentregués.

Per cert em comuniquen que el Barça...

mes de març de 2009

Aquell any el Barça ho va guanyar tot inclòs el partit que aquell dissabte va jugar.